Marti Miralles Arquitectes
PromotorUniversitat de Barcelona
EmplaçamentBarcelona
Projecte1996
Construcció1998
Superfície2.040 m²
Col·laboradors externs
Joan Ramon Soldevila i J. Ardevol (Aparellador), Joan Margarit, Carles Buixadé (Estructura), Jaume Boneu (Instal·lacions)
Dins del conjunt del campus de Pedralbes, els edificis de la Facultat de Farmàcia estan ubicats en una illa on hi ha dos col·legis majors, l’edifici principal de Facultat i un annex en tres cossos que tenien usos i alçades diferents. Aquest annex tenia dos cossos laterals de cinc plantes i un cos central de dues plantes amb quatre aules grans i el bar.
La manca d’espai de la Facultat es suplia amb uns aularis provisionals ubicats a l’exterior del recinte. Per augmentar la superfície d’ús docent es va realitzar aquesta ampliació en alçada del cos central de l’edifici annex, cosa que va permetre afegir vuit aules noves i crear alguns serveis per als estudiants tot remodelant parcialment la planta baixa d’aquest mateix edifici.
La remunta de dues plantes s’havia de fer sense interrompre el funcionament i ús dels edificis existents. Per aquest motiu l’ampliació es va plantejar amb una estructura envoltant de grans llums, recolzada en dotze columnes perimetrals amb els seus fonaments, que es van situar per fora del perímetre de l’edificació, aprofitant els patis que separaven els tres cossos existents. L’edifici existent només quedava afectat per la construcció de quatre noves columnes centrals i els seus respectius fonaments. Sobre aquesta estructura recolzava un edifici d’un volum més petit.
L’edifici ampliat adapta els accessos i els recorreguts d’ús habitual, alhora que es reformulen els recorreguts de servei i d’emergència.
La manca d’espai de la Facultat es suplia amb uns aularis provisionals ubicats a l’exterior del recinte. Per augmentar la superfície d’ús docent es va realitzar aquesta ampliació en alçada del cos central de l’edifici annex, cosa que va permetre afegir vuit aules noves i crear alguns serveis per als estudiants tot remodelant parcialment la planta baixa d’aquest mateix edifici.
La remunta de dues plantes s’havia de fer sense interrompre el funcionament i ús dels edificis existents. Per aquest motiu l’ampliació es va plantejar amb una estructura envoltant de grans llums, recolzada en dotze columnes perimetrals amb els seus fonaments, que es van situar per fora del perímetre de l’edificació, aprofitant els patis que separaven els tres cossos existents. L’edifici existent només quedava afectat per la construcció de quatre noves columnes centrals i els seus respectius fonaments. Sobre aquesta estructura recolzava un edifici d’un volum més petit.
L’edifici ampliat adapta els accessos i els recorreguts d’ús habitual, alhora que es reformulen els recorreguts de servei i d’emergència.
