Marti Miralles Arquitectes
PromotorREGESA
EmplaçamentCarres Albéniz i Estadi, Badalona
Projecte2003
Construcció2006
Superfície6.224 m²
Col·laboradors externs
Joan Ramon Soldevila (Aparellador), Rafael Bellmunt (Estructura), Oficina Tècnica Lluís Duart (Instal·lacions)
El terreny, a l’interior de l’illa, té una cota de 6 a 10 metres per damunt de la rasant del carrer, la qual cosa dóna lloc a uns desnivells que arriben fins als 15 metres entre el punt més alt, a l’interior d’illa, i el més baix, a la rasant del carrer. El perímetre de l’illa és una línia guerxa de planta rectangular, en la qual coexisteixen dos tipus d’edificacions i dues formes diferents d’ocupació de la parcel·la.
Les parcel·les més estretes, amb edificacions més antigues fetes de materials lleugers i amb tècniques constructives molt senzilles, tenen un cos principal alineat per la façana al carrer que, en molts casos, va quedar desenrasat en urbanitzar els vials. A través d’aquest cos, per un passadís estret, amb escales, s’accedeix al fons de la parcel·la. Els fonaments d’aquestes construccions estan a sobre el terreny natural i el sistema constructiu és el de murs de càrrega de totxana amb sostres de bigueta i revoltó ceràmic. Les biguetes es recolzen directament a les parets sense cèrcol.
Este tipo de ocupación del suelo, espontánea, densa y sin ningún control, dio lugar a un asentamiento por agregación de construcciones improvisadas y poco salubres. El Plan Comarcal de 1952 y el Plan General Metropolitano de 1976 optaron por el tipo de ordenación de manzana cerrada y por consiguiente al cambio radical de modelo de intervención, mediante la agrupación de parcelas y substitución de la edificación. Estas actuaciones se llevaron a cabo, por promotores privados, en los años setenta del siglo XX, con una importante modificación de la topografía de la parte superior de la manzana.
L’extensió d’aquest tipus d’ocupació del sòl, espontània, densa i sense cap regulació, va donar lloc a un assentament de construccions improvisades i poc saludables. El Pla Comarcal de 1952 i el Pla General Metropòlità de 1976 van optar pel tipus d’edificació en illa tancada, el que provocà un canvi radical de modelo que comportava l’agrupació de parcel·les i substitució de l’edificació. Aquestes actuacions es vas dur a terme, per promotors privats, en els anys setanta del segle XX, amb una important transformació de la topografía de la part superior de l’illa.
Per impulsar aquesta transformació era necessària la intervenció d’un operador públic que actués sobre la zona més complexa. Amb aquest objectiu, el Pla General Metropolità de 1976 va delimitar dues unitats d’actuació UA5 i UA6 per tal de fer viable la gestió de l’operació. Les dues unitats estan separades per una franja de terreny de 12 metres d’ampla ocupada per edificacions bastant precàries, que no estan incloses dins l’àmbit de la remodelació que portem a terme.
L'objecte del projecte és la construcció de tres edificis de planta baixa i dues plantes sobre rasant amb un nombre total de 36 habitatges, tres locals comercials i un aparcament amb una capacitat de 57 places. Les plantes baixes i soterranis es van adaptant al terreny i a les rasants dels carrers, mitjançant solucions arquitectòniques pròpies del tipus de construcció entre parets mitjaneres.
Les parcel·les més estretes, amb edificacions més antigues fetes de materials lleugers i amb tècniques constructives molt senzilles, tenen un cos principal alineat per la façana al carrer que, en molts casos, va quedar desenrasat en urbanitzar els vials. A través d’aquest cos, per un passadís estret, amb escales, s’accedeix al fons de la parcel·la. Els fonaments d’aquestes construccions estan a sobre el terreny natural i el sistema constructiu és el de murs de càrrega de totxana amb sostres de bigueta i revoltó ceràmic. Les biguetes es recolzen directament a les parets sense cèrcol.
Este tipo de ocupación del suelo, espontánea, densa y sin ningún control, dio lugar a un asentamiento por agregación de construcciones improvisadas y poco salubres. El Plan Comarcal de 1952 y el Plan General Metropolitano de 1976 optaron por el tipo de ordenación de manzana cerrada y por consiguiente al cambio radical de modelo de intervención, mediante la agrupación de parcelas y substitución de la edificación. Estas actuaciones se llevaron a cabo, por promotores privados, en los años setenta del siglo XX, con una importante modificación de la topografía de la parte superior de la manzana.
L’extensió d’aquest tipus d’ocupació del sòl, espontània, densa i sense cap regulació, va donar lloc a un assentament de construccions improvisades i poc saludables. El Pla Comarcal de 1952 i el Pla General Metropòlità de 1976 van optar pel tipus d’edificació en illa tancada, el que provocà un canvi radical de modelo que comportava l’agrupació de parcel·les i substitució de l’edificació. Aquestes actuacions es vas dur a terme, per promotors privats, en els anys setanta del segle XX, amb una important transformació de la topografía de la part superior de l’illa.
Per impulsar aquesta transformació era necessària la intervenció d’un operador públic que actués sobre la zona més complexa. Amb aquest objectiu, el Pla General Metropolità de 1976 va delimitar dues unitats d’actuació UA5 i UA6 per tal de fer viable la gestió de l’operació. Les dues unitats estan separades per una franja de terreny de 12 metres d’ampla ocupada per edificacions bastant precàries, que no estan incloses dins l’àmbit de la remodelació que portem a terme.
L'objecte del projecte és la construcció de tres edificis de planta baixa i dues plantes sobre rasant amb un nombre total de 36 habitatges, tres locals comercials i un aparcament amb una capacitat de 57 places. Les plantes baixes i soterranis es van adaptant al terreny i a les rasants dels carrers, mitjançant solucions arquitectòniques pròpies del tipus de construcció entre parets mitjaneres.
