INTEGRACIÓ SOCIAL: El paper de l’equipament i el tractament dels espais públics son fonamentals per a impulsar la integració social de una població multicultural. Proposem un centre d’arts populars obert a totes les cultures i a totes les edats, per afavorir la comunicació de la població migrant del barri a través de l’art, com a llenguatge universal que pot apropar cultures. L’equipament es relaciona amb una seqüència d’espais públics, amb capacitat d’albergar activitats lúdiques i urbanes que admetin el seu ús per totes les edats.
REVITALITZACIÓ URBANA: La creació d’espais que fomenten la identificació dels habitants amb el seu barri, es complementa amb propostes concretes de diversificació d’usos de les plantes baixes, millora de l’accessibilitat, prioritat al vianant, integració paisatgística, integració cromàtica, tractament de mitgeres, seguretat dels espais i dotació d’aparcaments. La voluntat d’integració paisatgística es concreta en una volumetria de gra petit, que permet canvis d’alçada, per adaptar-se a l’entorn existent, posant en valor la rehabilitació del carrer Pirineus i la seva proposta cromàtica.
SOSTENIBILITAT I ESTALVI ENERGÉTIC: Les mesures proposades es basen en la reducció del consum i en l’aprofitament dels recursos i energies naturals. A l’espai públic. Proposem l’estalvi en el consum d’aigua mitjançant la utilització d’espècies vegetals autòctones i en la recuperació de les aigües de pluja i el seu aprofitament pel manteniment del mateix espai públic. Es proposen utilitzar tecnologies de baix consum, com il•luminació LED i ascensors de baix consum. Als edificis. Les mesures adoptades es basen en sistemes passius com la ventilació creuada i un envolupant d’alta eficiència; i amb sistemes actius de producció de calor aerotèrmica i plaques fotovoltaiques a les cobertes.
Pau Sánchez (Aparellador), Joan Ramon Soldevila (Aparellador), Rafael Bellmunt (Estructura), Oficina Tècnica Lluís Duart (Instal·lacions)
L’R-3 és un terreny rectangular paral·lel a l’avinguda de la Catalana que segueix la direcció del marge dret del riu Besòs. Forma part d’una illa rectangular amb un pati interior enjardinat, obert pel costat oest al parc lineal de protecció del Cinturó Litoral. La construcció dels edificis de l’illa va ser gairebé simultània, per la qual cosa l’illa està totalment consolidada.
L’edifici té tres caixes d’escala, amb quatre habitatges per replà, orientats a llevant i ponent. L’obertura d’uns petits patis permet la ventilació creuada dels habitatges. L’edifici té set plantes d’habitatge i una planta soterrani d’aparcament. A la planta baixa hi ha habitatges, el vestíbul i un pas cap al pati d’illa.
Totes les peces habitables es disposen a les façanes exteriors. Un pati central amb els safareigs i estenedors permet la relació de las cuines amb l’exterior i la ventilació creuada de l’habitatge. L’ús de la cuina es pot ampliar segons les preferències i necessitats dels usuaris, i, alhora, s’apropa el safareig als dormitoris, origen i destí del cicle de la roba en l’interior de l’habitatge.
Dos dels aspectes fonamentals de l’estalvi energètic dels edificis, l’assolellament i la ventilació creuada, vénen determinats per l’ordenació urbanística i per l’orientació de l’edificació. La resta de mesures d’estalvi energètic comprenen tant les de tipus passiu, en aïllament i proteccions solars, com les instal·lacions específiques de captació solar tèrmica i d’aprofitament i estalvi d’aigua.
Xavier Humet (Aparellador), Rafael Bellmunt (Estructura), Oficina Tècnica Lluís Duart (Instal·lacions)
L’accés als habitatges per corredor permet concentrar els accessos verticals en dues escales i l’accés a l’edifici en dos vestíbuls ubicats a prop de les cantonades.
A l’habitatge, hem reduït el número de peces incorporant als espais principals funcions que són compatibles amb el seu ús dominant. La cuina s’incorpora a la sala menjador. El dormitori té un racó, al costat de la finestra, per estudiar o treballar. La rentadora s’incorpora al bany i, al balcó, hi ha un armari i un estenedor.
Els sistemes constructius i materials emprats requereixen poc manteniment: façanes d'obra vista, paviments de terratzo, divisòries de ceràmica i guix, i coberta invertida. L'edifici té una instal·lació d’energia solar per al preescalfament de l’aigua calenta.
Antoni Batlle (Aparellador), Rafael Bellmunt (Estructura), Oficina Tècnica Lluís Duart (Instal·lacions)
La volumetria helicoïdal s’adapta bé a l’accidentada topografia del lloc i la relaciona amb les diferents alçades edificables assignades al perímetre. L’edifici consta de 100 habitatges socials, locals comercials i aparcament. L’accés als habitatges es resol en set escales i set vestíbuls distribuïts pel perímetre de l’edifici.
A l’habitatge, els espais habitables i la cuina donen a façanes exteriors, mentre que l’espai per a les circulacions i les cambres higièniques es situen a la franja central. Un pati estenedor permet la ventilació natural dels serveis i la ventilació creuada dels habitatges.
Els sistemes constructius i materials emprats requereixen poc manteniment: façanes industrialitzades amb grans panells de GRC, paviments de terratzo, divisòries de ceràmica i guix, i coberta invertida.
Jaume Soldevila (Aparellador), Rafael Bellmunt (Estructura), Crisol, Ingenieros S.L. (Instal·lacions)
L’edifici forma part d’una intervenció, coordinada per una ordenació volumètrica, que dona forma a la vocació de centralitat que té tota l’illa per la seva situació estratègica en l’operació urbana projectada. L’ordenació urbanística assigna a aquesta peça de terreny dos volums edificables: un bloc lineal amb comerç a la planta baixa adossat a l’eix de vianants esmentat i un edifici aïllat que dona solució a l’encontre d’aquesta ordenació amb la directriu del carrer Josep Serrabogunyà. L’espai entre els dos edificis es destina a jardí comunitari.
L’edifici lineal conté dues plantes soterrani d’aparcament, una planta baixa comercial i quatre plantes amb habitatges de 2 i 3 dormitoris. Els accessos s’organitzen en quatre escales. L’edifici aïllat es resol de manera diferent. La seva forma respon a la necessitat de relacionar la volumetria predominant a l’illa amb el seu perímetre exterior, alhora que pretén expressar la unitat formal de tota la promoció.
El tipus d’habitatge adoptat admet una certa flexibilitat en la seva distribució, per tal que es pugui adaptar a diferents situacions familiars i necessitats dels seus usuaris. Replantegem el paper de la cuina, la seva funció en la vida familiar, donant-li un tractament d’espai habitable obert a la sala-menjador. Les peces de l’habitatge que contenen instal·lacions es situen a prop de les parets mitgeres entre habitatges, a la part fosca de la planta, i les peces habitables es situen en la franja contigua a les façanes.
Dos dels aspectes fonamentals de l’estalvi energètic dels edificis, l’assolellament i la ventilació creuada, vénen determinats per l’ordenació urbanística i per l’orientació de l’edificació. La resta de mesures d’estalvi energètic comprenen tant mesures de tipus passiu adoptades, en l’aïllament, i les proteccions solars, com instal·lacions específiques de captació solar, de centralització en la producció de calor, d’aprofitament i estalvi d’aigua.
Joan Ramon Soldevila (Aparellador), Rafael Bellmunt (Estructura), Oficina Tècnica Lluís Duart (Instal·lacions)
La volumetria del projecte consisteix en dos edificis separats, de 14 metres de fondària i cinc plantes d'alçada, situats en el perímetre d'una illa trapezoïdal i que comparteixen una zona comunitària en el pati d'illa.
Els dos edificis contenen habitatges de 2, 3 i 4 dormitoris a les plantes per damunt de la rasant del carrer i aparcaments a les plantes soterrani. La coberta conté les instal·lacions de captació solar i de distribució de la xarxa de subministrament de gas als habitatges.
La façana de l’edificació coincideix amb el límit de la parcel·la i no hi ha usos comercials en planta baixa. El desnivell dels carrers fa que l'aparcament, en soterrani, aflori en la part més baixa del terreny.
La manca d’usos comercials a la planta baixa es compensa amb la creació d’un espai de transició entre el domini públic i el privat que es formalitza agrupant diversos accessos i porxos en un front continu, davant del carrer Consell de Cent. Aquest espai resol, d’una part, el contacte de l’edifici amb el terreny i de l’altra l’accés a l’espai comunitari del pati interior tractat com un petit espai urbà.
Les diferències formals i de superfície en planta provoquen un repertori de solucions d’escales de 1, 2, 3, i 5 habitatges per replà i un repertori de tipologies d’habitatge que diversifica l’oferta i personalitza les diferents unitats.
La major part dels habitatges tenen el safareig a la zona de nit, cosa que permet ventilar la cuina directament a façana i tractar-la com una peça habitable integrada amb la resta de peces de la zona de dia.
Les peces habitables es situen en la franja contigua a les façanes i les cambres sanitàries, a la part fosca de la planta. Així es possibilita la flexibilitat en la redistribució dels espais d’acord amb les necessitats dels usuaris.
Tots els habitatges tenen ventilació creuada, per tenir façanes a diferents orientacions o a una façana i un pati interior. La terrassa davant l’obertura de la sala d’estar dóna profunditat i protecció al forat més gran de la façana.
A la coberta hi ha les instal·lacions de la xarxa de subministrament de gas i els captadors solars tèrmics comunitaris. Els intercanviadors-acumuladors individuals que proporcionen aigua calenta sanitària estan a l’interior de cada habitatge.
Joan Ramon Soldevila (Aparellador), Rafael Bellmunt (Estructura), Edifica Ingeniería SL (Instal·lacions)
Aquesta ordenació va restar inacabada. L’edifici correspon al darrer bloc d’aquesta filera en direcció cap a l’oest. El solar és un terreny rectangular, amb un desnivell uniforme de 4,50 metres, entre la carretera i el carrer Viladecans. El creixement urbà ha anat englobant el barri, que ha deixat de tenir un caràcter perifèric, i l’espai urbà s’ha anat transformant millorant la seva qualitat.
La proposta compren la construcció de un aparcament en les dues soterrani, un espai comercial en planta baixa i set plantes d’habitatge. Tres caixes d’escala donen accés a les set plantes d’habitatge. Els sostres de l’aparcament i del local comercial tenen un ús públic amb continuïtat amb l’espai urbà dels carrers perimetrals.
L’edifici té 18 habitatges, de tres dormitoris, i 31 places d’aparcament. La volumetria resultant és la d’un bloc compacte, en el qual els tendals de la façana sud i els panells de la nord són els únics elements mòbils que la dinamitzen.
La tipologia escollida de pisos passants, amb ventilació creuada, permet tenir un bon assolellament, en estar situades les sales–menjadors i les cuines a sud i els dormitoris a nord. Els habitatges situats en els extrems dels blocs tenen una diferent distribució per aprofitar, al màxim, les tres façanes de què disposen.
Es faciliten les relacions entre els espais de l’habitatge, que fan possible una certa flexibilitat en el seu ús, adaptant-los a les necessitats o preferències concretes de cada usuari. La terrassa contínua de la façana sud relaciona els espais de l’habitatge, els protegeix del sol i proporciona un espai exterior que s’incorpora a les estances de la zona de dia.
Joan Ramon Soldevila (Aparellador), Rafael Bellmunt (Estructura), Oficina Tècnica Lluís Duart (Instal·lacions)
Les parcel·les més estretes, amb edificacions més antigues fetes de materials lleugers i amb tècniques constructives molt senzilles, tenen un cos principal alineat per la façana al carrer que, en molts casos, va quedar desenrasat en urbanitzar els vials. A través d’aquest cos, per un passadís estret, amb escales, s’accedeix al fons de la parcel·la. Els fonaments d’aquestes construccions estan a sobre el terreny natural i el sistema constructiu és el de murs de càrrega de totxana amb sostres de bigueta i revoltó ceràmic. Les biguetes es recolzen directament a les parets sense cèrcol.
Este tipo de ocupación del suelo, espontánea, densa y sin ningún control, dio lugar a un asentamiento por agregación de construcciones improvisadas y poco salubres. El Plan Comarcal de 1952 y el Plan General Metropolitano de 1976 optaron por el tipo de ordenación de manzana cerrada y por consiguiente al cambio radical de modelo de intervención, mediante la agrupación de parcelas y substitución de la edificación. Estas actuaciones se llevaron a cabo, por promotores privados, en los años setenta del siglo XX, con una importante modificación de la topografía de la parte superior de la manzana.
L’extensió d’aquest tipus d’ocupació del sòl, espontània, densa i sense cap regulació, va donar lloc a un assentament de construccions improvisades i poc saludables. El Pla Comarcal de 1952 i el Pla General Metropòlità de 1976 van optar pel tipus d’edificació en illa tancada, el que provocà un canvi radical de modelo que comportava l’agrupació de parcel·les i substitució de l’edificació. Aquestes actuacions es vas dur a terme, per promotors privats, en els anys setanta del segle XX, amb una important transformació de la topografía de la part superior de l’illa.
Per impulsar aquesta transformació era necessària la intervenció d’un operador públic que actués sobre la zona més complexa. Amb aquest objectiu, el Pla General Metropolità de 1976 va delimitar dues unitats d’actuació UA5 i UA6 per tal de fer viable la gestió de l’operació. Les dues unitats estan separades per una franja de terreny de 12 metres d’ampla ocupada per edificacions bastant precàries, que no estan incloses dins l’àmbit de la remodelació que portem a terme.
L'objecte del projecte és la construcció de tres edificis de planta baixa i dues plantes sobre rasant amb un nombre total de 36 habitatges, tres locals comercials i un aparcament amb una capacitat de 57 places. Les plantes baixes i soterranis es van adaptant al terreny i a les rasants dels carrers, mitjançant solucions arquitectòniques pròpies del tipus de construcció entre parets mitjaneres.
Joan Ramon Soldevila (Aparellador), Rafael Bellmunt (Estructura), Oficina Tècnica Lluís Duart (Instal·lacions)
L’edifici és un bloc lineal rectangular de 56,50 x13,80m. de cinc i sis plantes d'habitatge sobre una planta baixa destinada a habitatges i a accessos, amb una planta soterrani d'aparcament.
Les plantes superiors s’organitzen en dues caixes d’escala i quatre habitatges per replà, amb les façanes principals orientades a llevant i ponent. A la planta baixa hi ha un vestíbul, per a cada caixa d’escala, que dóna al carrer del Molí de la Font, on hi ha les cambres d’instal·lacions. L’obertura d’uns petits patis permet la ventilació transversal natural dels habitatges.
Dins el marge de maniobra que permeten els programes d’habitatge protegits, es reforça el paper de la cuina en la vida familiar, comunicant-la amb la sala-menjador i desvinculant-la del safareig, que s’ubica prop dels dormitoris, origen i destí del cicle de la roba en el interior de l’habitatge.
Aquest plantejament fa possible habilitar un espai a la cuina, a prop de la finestra, per a l’esmorzar, menjar ràpid, menjar dels nens, preparació dels aliments, etc. Aquest espai, obert a la sala d’estar, permet a la persona que està a la cuina participar de la vida familiar.
El safareig es situa al fons de l’habitatge com un espai reservat a les màquines (rentadora, assecadora, caldera, etc.), ventilat per un pati estenedor que, a més de permetre la ventilació transversal de l’habitatge, és un espai vertical molt útil per al pas d’instal·lacions (aigua, gas, xemeneies, etc.).
Joan Ramon Soldevila (Aparellador), Rafael Bellmunt (Estructura), Ventura & Milian (Instal·lacions)
El projecte complet comprenia un edifici d’habitatges protegits, una residència assistida i un casal per a gent gran. Els edificis es van projectar simultàniament, per a tres organismes públics diferents: Regesa, Gisa i el Districte de Nou Barris, respectivament.
Per a l’ordenació del conjunt vam proposar la construcció de tres edificis aïllats, els volums principals dels quals segueixen les alineacions dels carrers i s’enllacen amb una planta baixa aparentment contínua. La integració formal del conjunt es produeix pel tractament de la volumetria, la composició i materials de les façanes. Els accessos dels equipaments, casal i residència s’organitzen mitjançant una placeta que es crea aprofitant el canvi de direcció del carrer de la Maladeta.
L'objecte d’aquest projecte és la construcció de l’edifici de 30 habitatges protegits davant de la Plaça Sòller. L’edifici consta de dues plantes soterrani d’aparcament, una planta baixa amb locals comercials i cinc plantes d’habitatge.
Les dimensions de la parcel·la i del volum edificable definit pel planejament, anterior al projecte, varen condicionar molt la solució adoptada. Els habitatges s’organitzen en dues caixes d’escala, amb tres vivendes per replà cadascuna, que comparteixen l’accés mitjançant el vestíbul comú de la planta baixa. L’aparcament s’organitza en quatre semiplantes unides per rampes corbes, que comparteixen els nuclis de comunicació vertical. A la coberta es disposen les instal·lacions de captació solar tèrmica i els estenedors comunitaris.
La façana de la plaça de Sòller té un tractament adient a l’escala de l’espai urbà de la plaça. Una galeria amb gelosies de fusta unifica el tractament de tota la façana i dóna entitat a tot l’edifici. Els locals comercials i l’estació transformadora, s’integren en el sòcol de pedra de Sant Vicens que enllaça amb les plantes baixes de la resta d’edificis de l’illa.
Joan Ramon Soldevila (Aparellador), Rafael Bellmunt (Estructura), Ventura & Milian (Instal·lacions)
Carles Bima (Aparellador), Rafael Bellmunt (Estructura), Ventura & Milian (Instal·lacions)
L’ordenació d’aquest espai respon a la seva condició d’illa perimetral que dóna façana a l’espai obert i a l’aeroport, respectant els criteris principals de disseny: illa tancada i pati interior peatonal. Els edificis perimetrals que donen als carrers interiors s’alineen seguint el seu traçat ortogonal, mentre que l’edifici que fa façana a l’espai obert es resol amb un traçat poligonal seguint la forma trapezoïdal de l’illa sense crear una nova alineació aliena a la morfologia urbana de la nova urbanització.
Els edificis es resolen en forma de blocs lineals de quatre habitatges per replà i de 13.80 m. de fondària que configuren una illa amb dues grans obertures. Els locals comercials es situen a la planta baixa de les façanes i donen als carrers de circulació rodada. L’aparcament es disposa en planta soterrani i ocupa parcialment el subsòl del pati d’illa.
Els habitatges responen a quatre tipus bàsics, de dos, tres i quatre dormitoris, amb les seves variants. Els de dos dormitoris es situen en els extrems dels edificis, oberts a les testeres,que així reben un tractament de façana. Totes les peces habitables es disposen a les façanes exteriors. Un pati central amb els safareigs i estenedors permet dignificar la relació de las cuines amb l’exterior i la ventilació creuada de l’habitatge. Aquesta solució permet crear a la cuina un petit espai hàbil per a diferents usos relacionant-la amb la sala-menjador.
Totes les instal·lacions generals de l’edifici van allotjades en conductes registrables des de cada replà d’escala. El disseny de la coberta permet una bona accessibilitat, per al seu manteniment i de totes les instal·lacions que s’hi allotgen.
La urbanització del parc s’ha concebut alhora amb aquest projecte com una fase d’un parc lineal més llarg que es planteja com un element de transició entre el conjunt edificat i els terrenys agrícoles situats a la zona d’influència de l’aeroport.
IDOM i Joan Ramon Soldevila (Aparellador), Rafael Bellmunt (Estructura), IDOM (Instal·lacions)
La unitat de projecte UP14 es una agrupació de 42 habitatges de preu taxat, disposades en edificis separats de tres plantes i sis vivendes cada un. Aquests edificis estan agrupats al voltant d’un jardí comunitari obert a una plaça pública peatonal.
La UP14 forma part d’una illa més gran que es desenvolupà alhora amb edificis d’habitatges de protecció oficial de set plantes d’alçada. Tots els edificis de la UP14 es componen d’una planta soterrani d’aparcament i tres plantes d’habitatge de dues vivendes per replà.
AB Paisatgistes, S.L. (Paisatgisme)
El manteniment és un factor molt important en aquest projecte. Es planteja un camp de joc que, lluny de voler competir amb el màxim nivell de qualitat internacional, ofereixi una qualitat adequada als jugadors pocs dies després d’acabar les obres. Així mateix, es proposa una base d’arrelament a base de sauló per a garantir que en cas de desgast puntual d’alguna part del camp el terreny resultant segueixi sent apte per a la pràctica esportiva. La millora consisteix en una renovació de la base d’arrelament, de la gespa i del circuit d’aigua integrat.
Rafael Bellmunt (Estructura), Ingest (Instal·lacions)
La proposta d’aquest projecte és portar la superfície de la plaça al mateix nivell que la resta d’espais i construir un aparcament a l’espai buit envoltat de murs de contenció aprofitant gran part de les estructures existents com a element de contenció de terres de l’aparcament soterrat i de part dels accessos a l’aparcament.
L’aparcament es desenvolupa en dues plantes soterrani de forma circular de 50 metres de diàmetre d’una capacitat de 124 places, totes elles de 2,40 x 4,80 metres i de 15 places per a moto de 2,00 x 1.00 metres. Aquest aparcament està connectat per un passadís soterrat a la planta -2 de l’edifici d’habitatges de la parcel·la PVd i que fa possible l’accés directe al local comercial des de l’aparcament.
L’accés dels vehicles es fa per una rampa paral·lela a la calçada de l’Avinguda de l’Estatut de Catalunya, en sentit descendent, i la sortida de vehicles és per l’avinguda de Can Marcet en sentit ascendent, també, en aquest cas, per una rampa paral·lela a la calçada. Aquests accessos connecten el nivell del carrer amb la planta soterrani -1. L’accés de vehicles a la planta soterrani -2 es fa per una rampa interior de doble sentit de circulació. Els accessos de vianants prevists són tres, un d’ells adaptat, sense barreres arquitectòniques i vinculat a l’esmentat passadís.
Joan Ramon Soldevila (Aparellador Projecte), Rafael Bellmunt (Estructura), Oficina Tècnica Lluís Duart (Instal·lacions), Josep Codinas Direcció execució
El contingut d’aquest projecte comprèn:
1. L’enderroc de tota l’antiga edificació del centre.
2. La construcció d’un nou edifici complet per al CEIP Antoni Gaudí.
3. La construcció de les tanques delimitadores del recinte estricte de l’edificació escolar.
Els acords de l’Ajuntament amb Ensenyament i amb les entitats veïnals per a l’ús compartit de part dels espais exteriors i de les instal·lacions esportives del centre van condicionar la ubicació de l’edificació en forma de L, paral·lela en dos costats del perímetre del terreny disponible, per a deixar una part lliure i una altra part compartida amb l’espai davant del carrer Antoni Gaudí. Un complex sistema de tanques permet la flexibilitat en el ús dels espais compartits i la integració social de l’escola en el seu entorn.
L’accés i la part docent del programa del centre es disposen en un cos de tres plantes d’alçada paral·lel al carrer Pablo Picasso. Les dependències de serveis, el menjador i el gimnàs es disposen en un cos de alçada variable, paral·lel a la tanca de l’escola veïna. El vestíbul creua el cos principal de la franja del carrer cap al pati de jocs, cosa que permet la flexibilitat funcional que es requeria. Una porxada reforça aquest eix i enllaça el vestíbul amb el gimnàs.
A la planta baixa hi ha els espais comuns d’ús col·lectiu, els serveis del centre i les aules de preescolar amb el seu espai a l’exterior annex, mentre que a les plantes superiors es disposen les aules en doble filera amb orientació nord-est i sud-oest, protegides mitjançant gelosies de làmines verticals orientables.
Xavier Humet (Aparellador), Oficina Tècnica Lluís Duart (Instal·lacions)
El local té dos nivells. En el nivell inferior hi ha els accessos des dels carrer. A la planta superior es desenvolupa el programa del centre. Una part del pati d’illa que està al mateix nivell s’incorpora a l’escola bressol com a espai de jocs exterior.
Els espais de circulació es disposen a les façanes del pati, mentre que les aules i les àrees dels educadors es disposen a les façanes exteriors. La façana de l’Avinguda de Catalunya, una porxada de dues plantes d’alçada, protegeix les finestres de les aules del sol directe de l’orientació sud.
Les instal·lacions de renovació d’aire, climatització i d’aportació solar tèrmica estan allotjades a la coberta de l’edifici.
Xavier Humet (Aparellador), Oficina Tècnica Lluís Duart (Instal·lacions)
El local té dos nivells. En el nivell inferior hi ha els accessos i la major part del programa del centre i a l’entresolat hi ha una part de dependències del personal.
L’accés al CAP és dins de la porxada de dues plantes d’alçada que té l’edifici a la façana de l’Avinguda de Catalunya. Hi ha un segon accés d’emergència i per a ús del personal del centre
L’accés principal porta cap a la recepció, situada entre la sala d’espera i la zona de treball administratiu. Les consultes de medicina general s’organitzen al voltant de la sala d’espera que enllaça amb l’àrea d’atenció continuada. La sala d’espera principal porta cap una segona sala d’espera de les consultes d’odontologia i pediatria.
Les instal·lacions de renovació d’aire, climatització i d’aportació solar tèrmica estan allotjades a la coberta de l’edifici.
Joan Ramon Soldevila (Aparellador), Rafael Bellmunt (Estructura), Ventura & Milian (Instal·lacions)
L’escola s’organitza en dos edificis paral·lels, el preescolar i l’escola, de mides i alçades diferents. L’accés al centre és per l’espai que hi ha entre els dos edificis. El porxo que enllaça els edificis és l’espai de transició entre l’accés al recinte, els accessos als edificis i el pati de jocs. Aquesta porxada s’estén per una part de la planta baixa de l’escola, cosa que reforça la relació dels accessos amb el pati de jocs.
L’escola té dues plantes. A la planta baixa hi ha els espais comuns, el menjador, l’administració, els serveis i el gimnàs. El menjador i el gimnàs, que són els espais de més alçada, es situen als extrems del passadís el qual organitza els recorreguts interiors i vertebra i estructura l’edifici. A la planta superior hi ha les aules, els seminaris i la sala de professors.
A causa de l’orientació de la parcel·la, els edificis tenen les façanes en orientació nord-est i sud-oest. La façana principal de l’escola és la que dóna al pati de jocs, que té una orientació sud-oest. El porxo de la planta baixa i el ràfec de sobre les finestres de les aules de la primera planta protegeixen els espais interiors de l’entrada directa del sol. A la façana nord-est es disposen les estances de mides més petites, alternades amb patis que donen llum al passadís central.
L’edifici del preescolar té les aules orientades a sud-oest, amb una porxada de protecció solar. A l’altra façana, l’entrada a les aules es fa per una galeria de vidre que acompanya l’espai d’accés al centre. Davant de cada aula hi ha un espai exterior que complementa l’espai interior docent.
Isabel Vega
La proposta permet coordinar i programar les diferents actuacions que s’han d’executar en els propers anys.
Aquest estudi es fonamenta amb els projectes en curs i en iniciatives o intencions manifestades per l’Ajuntament. Les propostes que en ell es formalitzen complementen les que estan en curs d’execució.
Els jardins existents urbanitzats dins del polígon industrial de Can Estruch requereixen una remodelació principalment per tres motius:
En primer lloc les pistes de petanca, que ocupen una superfície important dins el parc, ja no s’utilitzen i s'ha de replantejar l’ús i el tractament del espai que ara ocupen. En segon lloc es vol oferir un espai gran per a festes populars. En tercer lloc es vol caracteritzar el parc amb elements i vegetació del paisatgisme mediterrani degut a la forta presència de la casa d’Andalusia en el barri.
Es planteja una intervenció que aprofita gran part d’alló que ja està construït i plantat i es complementa amb nous elements que s'implementen amb els existents amb d’intenció de conferir una personalitat i donar un significat a l'espai del parc.
En conseqüència, s’han disposat en franges paral·leles un seguit espais que responen a funcions específiques: voreres per a vianants, plataformes de sauló, dunes de gespa, parterres de protecció i separació davant els habitatges de planta baixa.
Es disposen paral·lelament una vorera ample per a ubicar-hi en ella la fira setmanal, un espai obert de transició, unes dunes amb gespa formades amb les terres de la excavació de l’aparcament, una vorera estreta al costat de una doble filera d’oms existent que es conserva, un altre espai de transició, y un parterre de protecció dels habitatges de planta baixa l’edifici poligonal.
Dues fileres d’oms existents s’han integrat en el disseny del parc per a recolzar els recorreguts de vianants en sentit longitudinal. A l’illa triangular s’ha adaptat aquest mateix esquema a la forma del seu perímetre.
Tristán Velasco (Arquitecte)
Aquesta modificació del Pla Parcial, adapta l’ordenació del sector a les determinacions del POUM, alhora que millora alguns aspectes de l’ordenació i de la regulació volumètrica de l’edificació en les zones d’habitatge.
Aquesta ordenació proposa un front d’edificació de cinc plantes d’alçada a la façana de l’Avinguda i un espai públic veïnal que resol la transició entre aquesta edificació i l’illa d’equipaments, encara sense ús, prevista a la part posterior.
Àngels Ulla, Joan Enric Pastor, Antoni Tobella
Aquest desenvolupament era una oportunitat per a crear un parc urbà que compensés la manca d’aquest tipus d’espais que tenia el nucli de la població. La dotació d’aquest parc era una reivindicació de les entitats veïnals, de l’Ajuntament i era la condició per a donar la conformitat a la proposta d’ordenació. En aquest parc es preveuen alguns equipaments esportius amb poca intensitat d’edificació.
L’ordenació es va plantejar estructurada amb una avinguda principal de 50 metres d’ampla, que vertebra les diferents parts del nou barri i s’integra en la xarxa viària bàsica del nucli urbà. Un seguit de illes s’alineen paral·lelament a l’avinguda, adaptant-se a la topografia i a l’espai disponible. El barri està totalment edificat, amb alguns canvis respecte a les previsions inicials.
Els protagonistes principals de l'edifici són l'espai polivalent i l'espai de la gent gran. Aquests espais pel seu ús i pel seu volum tenen una personalitat pròpia, diferenciada de la resta d'espais del centre. Aquests volums generen la imatge de l'edifici des de la plaça i reflecteixen el paper destacat en les relacions socials que ha de tenir un centre d'aquestes característiques.
L'accés a l'edifici, a través del pati, es configura com l'espai que articula les tres parts del programa funcional, entre elles i amb els espais comuns. Vinculat al vestíbul hi ha l'administració i direcció, a un costat l'espai polivalent, a l'altre l'espai per a la gent gran i al primer pis els tallers del centre.
Tenim ben present el paper que tenen els equipaments en la ciutat, la importància de la seva situació en la trama urbana i la seva capacitat de generar singularitats en el teixit urbà. En aquest sentit, proposem situar els edificis públics recolzats en l’avinguda principal del nou assentament que flanqueja un dels costats de la parcel·la i que creua diametralment tota la ciutat.
Es per això que agrupem els mòduls d’equipament en dos edificis que emmarquen l’entrada a la plaça interior de tot el conjunt, que acomoda en el seu perímetre el programa comercial i d’oficines, en tres mòduls per tal que es pugui edificar per fases.
L’aparcament del centre comercial està previst en dues plantes per sota de la plaça, l’aparcament dels equipaments està previst en dues plantes soterrani de l’edifici administratiu.
Este volumen principal, se extiende, en planta baja, en dos cuerpos, el aulario de preescolar y la biblioteca, ocupando la única parte del solar libre de edificación. El gimnasio y los vestuarios forman volúmenes autónomos más pequeños, enlazados, con éste mediante un porche que rodea el patio de juegos y las pistas deportivas.
Con esta posición de los edificios situamos los accesos de manera que se relacionen con los espacios peatonales más próximos. Vinculamos el acceso principal y a la zona deportiva al eje cívico, peatonal, que discurre tangencialmente al solar. El acceso de la zona infantil la vinculamos al jardín, espacio público que, por su forma, es como un cuadrante virtual de la parcela. De esta manera potenciamos un uso de este espacio, cuyo mobiliario urbano ya sugiere. El acceso a la cocina es de uso exclusivo directo desde la calle, por un patio de servicio.
La reduïda superfície i la forma del solar, amb les limitacions en la ocupació del mateix, imposades per la necessitat de mantenir en funcionament l’edifici antic, fins que no s’ocupi el nou han condicionat la solució adoptada en el projecte.
La proposta recull les indicacions del programa funcional i es concreta en un edifici que dona façana al carrer de Castellar que es composa en dues parts: les cotxeres i les dependències destinades a l’administració i al personal del centre.
La nova edificació del mercat permet resoldre amb eficàcia el conflicte entre el moviment de mercaderies i aparcament amb la peatonalització de la plaça i el seu entorn. També permet tenir un edifici amb les prestacions tècniques, energètiques, mediambientals i de confort que corresponen als nivells de qualitat exigibles actualment als edificis nous.
Hem agrupat els diferents programes en un sol edifici situat en el mateix lloc de l’edifici actual del mercat. El mercat interior, les seves dependències administratives, el casal de joventut, sala polivalent, biblioteca i guarderia estan allotjades en un sol volum contenidor. El tancament de la planta baixa es transparent i permeable permetent la continuïtat de la plaça a l’interior del mercat. A la primera planta soterrani hi ha els accessos a l’aparcament i una zona de ús exclusiu del mercat, per a el moviment de mercaderies, magatzems dels paradistes i cambres de instal·lacions. L’aparcament es situa a la segona i tercera planta soterrani.
L’emplaçament dels edificis és excepcional. El terreny situat al costat superior de l’Av. D’Aragó, prop del límit entre els terrenys edificables i l’espai no urbanitzable, té bones vistes i una bona orientació.
La ordenació prevista contempla dos grups idèntics amb dos edificis diferents: un bloc i una torre el que permet desenvolupar els habitatges aprofitant els avantatges de l’emplaçament. Aquesta ordenació permet encabir tots els habitatges demanats amb una proporció bastant elevada d’habitatges ben orientats i ben assolellats.
Sense superar la superfície màxima edificable i el número de plantes de les previsions urbanístiques s’aconsegueixen 90 habitatges, un local comercial i 91 places d’aparcament. A la planta soterrani es situa l’aparcament, a la planta baixa el local comercial i quatre habitatges i a la resta d’habitatges es situen a les plantes superiors.
A la coberta es situen les instal·lacions de captació solar tèrmica.
Les millores que volem aconseguir en els habitatges son, a vegades, possibles sense augmentar superfícies. Es pot millorar la relació entre determinades peces per donar més amplitud visual i fer un ús diferent de l’espai, com quan comuniquem un dormitori o la cuina amb la sala d’estar.
La proposta que presentem es basa en l’ incorporació de relacions entre els espais de l’habitatge que fa possible la flexibilitat en l’ús dels seus espais interiors per adaptar-los a les necessitats o preferències concretes de cada usuari.
L’emplaçament dels edificis és excepcional. Situats a la vora superior de l’Av. D’Aragó, té les bones vistes i una bona orientació que requereixen els edificis d’habitatges.
Es per això que proposem un edifici de 11,60 m. de fondària, que reprodueixi la corba de la Ronda dels Catalans, sobre un sòcol de pedra, que reforça els trets fonamentals de l’espai públic que delimita i permet encabir-los tots els habitatges en un sol volum.
Aquesta ordenació de l’edificació proporciona a la major part dels habitatges una bona orientació pel que fa a l’assolellament i a les bones vistes.
Proposem rehabilitar la part d’edificació més propera al carrer Balmes i organitzar l’accés per l’espai que la separa del carrer. Construïm una nova façana, conservant l’espai interior com un contenidor que ha d’allotjar, d’una banda, les peces que no precisen una compartimentació i permeten entendre’l globalment com un únic espai (vestíbul, recepció, sala d’espera d’atenció continuada), i de l’altra, els espais més grans, de caràcter públic (aula d’atenció sanitària, sala de reunions). Reservem el perímetre d’aquest espai principal per a els espais mes petits que, pel seu ús, requereixen una compartimentació més estanca.
La dimensió de la intervenció ens permet plantejar una ordenació que resol els problemes formals derivats de la forma i topografia de l'illa edificable, els problemes urbans de relació de l'edificació amb la xarxa viària, i els problemes simbòlics de la seva situació en el perímetre edificable del barri i front als terrenys no edificables del Parc de Collserola.
Els marges de flexibilitat del plantejament del concurs fan possible trobar una solució amb una forma pròpia que resol tots el factors anomenats i que es basa en el disseny de un bloc tipus, que es repeteix amb petites variants de planta baixa i dos blocs, variants del primer, que tanquen el conjunt a est i oest.
La volumetria que resulta per repetició en forma de ventall d'aquest bloc tipus és molt adient a la situació urbana de l'emplaçament, exposada a vistes llunyanes, en la vessant de la Serra de Collserola.
Els espais entre blocs donen al conjunt edificat una transparència visual i una permeabilitat de recorreguts entre la urbanització i el parc. Aquests espais contenen els accessos als vestíbuls dels blocs a la part inferior, s'integren en els talussos enjardinats a la part superior i es converteixen en un element de transició entre la ciutat i la muntanya.
El carrer de la part superior es peatonal amb accés restringit de vehicles per a aparcament i serveis de neteja i jardineria.
Va ser per un concurs de projectes per a l’edifici de les oficines del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Lleida en una ubicació singular en tot el conjunt de nous edificis del Canyeret.
La proposta d’un edifici de planta circular va sorgir d’una reflexió racional. El cilindre ens permetia obviar les referències a la geometria de la parcel·la i al pendent del terreny, que regularitzaven com un pla inclinat. Per la seva mida i alçada l’edifici s’integraria a l’entorn, mentre que per la seva forma i materials es contraposaria a les construccions antigues, establint un diàleg formal amb la torre de planta triangular dels accessos verticals a la Seu Vella.
Es el primer projecte realitzat conjuntament per Martí-Miralles, Arquitectes.
Va ser per un concurs de projectes per a un edifici cultural, que tenia vocació de generar una singularitat i ser un punt de referència en el teixit urbà. Vam proposar un edifici blanc, desplaçat lleugerament de l’eix de l’avinguda per tal d’afavorir l’obertura d’una plaça davant del Passeig de Lepant.
Per tal de permetre una bona relació dels espais més públics de l’edifici amb l’exterior, preveiem grans obertures a les plantes inferiors, mentre que per damunt de la segona planta emergia el volum blanc, tancat, de silueta poligonal, de la sala d’actes i de la caixa de l’escenari, que per requeriments funcionals, han de ser volums opacs.